L’altre dia en un partit de futbol en un camp rival, concretament al estadi del Saragossa, un jove camerunès que juga amb el Barça, anomenat Eto’o, fou insultat pels aficionats més radicals per ser de color. Aquests, en lloc d’animar al Saragossa, increparen el jugador que va estar a punt de marxar del camp. Cal fer insults racistes per guanyar un partit?
A nosaltres ens sembla que insultar els jugadors de color no està gens bé, perquè ells tenen dret a jugar sense aquest constant menyspreu. Hem de pensar en un home blanc quan va a jugar a un país de gent de color diferent al nostre, allà que l’insulten?
Nosaltres ja fa 8 anys que juguem al futbol i mai hi ha hagut cap problema i ni ens imaginem que n’hi hagués cap, per això voldríem defensar els jugadors que reben els insults, perquè si aquest problema s’agreugés, el futbol es convertiria en qualsevol cosa, menys en un joc.
Els que troben que la millor manera de guanyar un partit és increpar els jugadors de color de l’equip contrari, nosaltres creiem que van molt equivocats, perquè el que aconsegueixen són sancions, que tanquin el camp … En canvi, a nosaltres ens sembla que la millor manera de guanyar un partit és animant el seu equip sense ofendre els altres.
Com que nosaltres creiem que els insults racistes no s’haurien de dir en els camps de futbol, hem pensat que quan sentissin a algun espectador manifestant aquests insults, els policies que vigilen les grades els haurien d’expulsar del camp, o que els policies els fessin pensar amb el que estan fent i que se posessin en el lloc dels que són increpats pel públic contrari. Si aquesta llei no es posa, creiem que el futbol deixarà de ser un esport.
Recentment, un jugador de primera divisió va protagonitzar una crida contra el racisme.
Aquest jugador és reconegut mundialment, es tracta de Samuel Eto’o. Això va passar a La Romaneda, el camp del Saragossa. Samuel Eto’o, en veure’s insultat i maltractat pel simple fet de tenir el color de la pell diferent al nostre, es decidí a abandonar el terreny de joc, cosa que no va aconseguir gràcies als seus companys i a l’entrenador que el van animar a seguir. És creïble que s’insulti un ésser humà només per tenir la pell d’un color diferent? Les persones que tenen la pell d’un altre color, que no tenen sentiments, cor, ulls…? És possible que en un món tan desenvolupat com el nostre encara passin aquestes coses?
Nosaltres pensem que el racisme no serveix per res. Tenim amics que tenen la pell d’un altre color, i no per això els discriminem, ni res… Ni tan sols ho tenim en compte que són d’un altre color. Això que va passar a Samuel Eto’o està passant dia rere dia i ningú no hi posa fi.
Si tu preguntessis a la gent si és racista, la gent et diria “ Mai del món seré racista jo”, però quan la sang està exaltada, la persona que menys t’esperes pot saltar i començar a dir qualsevol cosa a una persona de pell o religió diferent.
Com a conclusió ens pareix que, en aquests extrems a què hem arribat, la seguretat i vigilància al camps de futbol ja no serveix per res, la solució que proposem és que si a algú no li agrada que el molestin o el discriminin, ell que no ho faci als altres.
En el camp de futbol del Saragossa, en el partit contra el F.C. Barcelona, un grup de seguidors locals van dirigir crits racistes a Samuel Eto’o pel seu color de pell. Aquest els va rebre durant tot el partit i no era la primera vegada que els hi dirigien. Precisament l’any anterior, en aquell mateix camp, van sentir-se insults cap a aquest jugador.
En el minut setanta, el jugador, fart de la discriminació, va decidir abandonar el terreny de joc. Finalment, els jugadors i l’àrbitre van aconseguir aturar-lo i va seguir el partit.
Aquests seguidors realment volen veure futbol o simplement van als partits per insultar els jugadors? Quines intencions tenen? Què volen aconseguir?
Això ho hem d’aturar d’alguna manera, ja sigui sancionant els camps econòmicament o impedint l’entrada d’aquests seguidors, però desgraciadament no podrem treure els mals records i el sofriment dels afectats.
Llibre de bitàcola 
L’altre dia en un partit de futbol en un camp rival, concretament al estadi del Saragossa, un jove camerunès que juga amb el Barça, anomenat Eto’o, fou insultat pels aficionats més radicals per ser de color. Aquests, en lloc d’animar al Saragossa, increparen el jugador que va estar a punt de marxar del camp. Cal fer insults racistes per guanyar un partit?
A nosaltres ens sembla que insultar els jugadors de color no està gens bé, perquè ells tenen dret a jugar sense aquest constant menyspreu. Hem de pensar en un home blanc quan va a jugar a un país de gent de color diferent al nostre, allà que l’insulten?
Nosaltres ja fa 8 anys que juguem al futbol i mai hi ha hagut cap problema i ni ens imaginem que n’hi hagués cap, per això voldríem defensar els jugadors que reben els insults, perquè si aquest problema s’agreugés, el futbol es convertiria en qualsevol cosa, menys en un joc.
Els que troben que la millor manera de guanyar un partit és increpar els jugadors de color de l’equip contrari, nosaltres creiem que van molt equivocats, perquè el que aconsegueixen són sancions, que tanquin el camp … En canvi, a nosaltres ens sembla que la millor manera de guanyar un partit és animant el seu equip sense ofendre els altres.
Com que nosaltres creiem que els insults racistes no s’haurien de dir en els camps de futbol, hem pensat que quan sentissin a algun espectador manifestant aquests insults, els policies que vigilen les grades els haurien d’expulsar del camp, o que els policies els fessin pensar amb el que estan fent i que se posessin en el lloc dels que són increpats pel públic contrari. Si aquesta llei no es posa, creiem que el futbol deixarà de ser un esport.
Rubén Mascaró i Andreu Genestar 2 ESO març, 2006
M'agradaM'agrada
Recentment, un jugador de primera divisió va protagonitzar una crida contra el racisme.
Aquest jugador és reconegut mundialment, es tracta de Samuel Eto’o. Això va passar a La Romaneda, el camp del Saragossa. Samuel Eto’o, en veure’s insultat i maltractat pel simple fet de tenir el color de la pell diferent al nostre, es decidí a abandonar el terreny de joc, cosa que no va aconseguir gràcies als seus companys i a l’entrenador que el van animar a seguir. És creïble que s’insulti un ésser humà només per tenir la pell d’un color diferent? Les persones que tenen la pell d’un altre color, que no tenen sentiments, cor, ulls…? És possible que en un món tan desenvolupat com el nostre encara passin aquestes coses?
Nosaltres pensem que el racisme no serveix per res. Tenim amics que tenen la pell d’un altre color, i no per això els discriminem, ni res… Ni tan sols ho tenim en compte que són d’un altre color. Això que va passar a Samuel Eto’o està passant dia rere dia i ningú no hi posa fi.
Si tu preguntessis a la gent si és racista, la gent et diria “ Mai del món seré racista jo”, però quan la sang està exaltada, la persona que menys t’esperes pot saltar i començar a dir qualsevol cosa a una persona de pell o religió diferent.
Com a conclusió ens pareix que, en aquests extrems a què hem arribat, la seguretat i vigilància al camps de futbol ja no serveix per res, la solució que proposem és que si a algú no li agrada que el molestin o el discriminin, ell que no ho faci als altres.
Cristobal Marquès Benejam & Jaume Pons Mascaró
2 ESO A
març, 2006
M'agradaM'agrada
En el camp de futbol del Saragossa, en el partit contra el F.C. Barcelona, un grup de seguidors locals van dirigir crits racistes a Samuel Eto’o pel seu color de pell. Aquest els va rebre durant tot el partit i no era la primera vegada que els hi dirigien. Precisament l’any anterior, en aquell mateix camp, van sentir-se insults cap a aquest jugador.
En el minut setanta, el jugador, fart de la discriminació, va decidir abandonar el terreny de joc. Finalment, els jugadors i l’àrbitre van aconseguir aturar-lo i va seguir el partit.
Aquests seguidors realment volen veure futbol o simplement van als partits per insultar els jugadors? Quines intencions tenen? Què volen aconseguir?
Això ho hem d’aturar d’alguna manera, ja sigui sancionant els camps econòmicament o impedint l’entrada d’aquests seguidors, però desgraciadament no podrem treure els mals records i el sofriment dels afectats.
David Muñoz i Josep Saurina
2 ESO
març 2006
M'agradaM'agrada