Category Archives: T’agrada llegir?

TERRA BAIXA D’ÀNGEL GUIMERÀ

Guimerà, nascut el 1845, quan escriu Terra Baixa, té uns cinquanta anys i és un escriptor d’una llarga trajectòria literària i específicament teatral. Com molts altres intel·lectuals de la Renaixença (no pas determinantment per haver nascut a Santa Cruz de Tenerife de mare canària, ja que, fill d’un vendrellenc i immigrat a Catalunya als 8 anys, havia esdevingut catalanoparlant), de primer va conrear la literatura castellana, però, incitat pel seu amic Jaume Ramon i Vidales, el 1869 va participar ja als Jocs Florals i va perseverar en l’ús de la llengua catalana essent-hi plenament reconegut com a poeta el 1877, quan va guanyar els tres premis extraordinaris, esdevenint Mestre en Gai Saber.
Terra baixa és una lectura actual i una de les obres més emblemàtiques de la literatura catalana. «He mort el llop!» és una de les frases més conegudes del teatre català. Amb aquestes paraules acaba l’obra. Manelic és un personatge innocent que es desplaça des d’un espai on regnen la innocència i la puresa, on els sentiments són rectes i nobles, fins a un altre espai més real, en el qual les persones viuen sotmeses al joc dels interessos materials i a les passions més mundanes.

Anuncis

“REMANT CAP EL SOL” DE JOAN PONS

Hèctor, ple de complexos adolescents, i Cun, solitària i distant, han de recuperar una sèrie d’objectes que quatre dames i un vell faroner guarden en els cinc fars en actiu de Menorca.
Circumnavegant l’illa amb una piragua i enfrontant-se amb els perills de la mar i amb els d’una banda d’especuladors, emprendran un viatge ple d’aventures que els portarà a descobrir-se a si mateixos. Una novel·la adreçada a les persones que creuen que val la pena córrer riscos per aconseguir un món millor.

“EL REGAL” D’ANTONI CATALÀ

“En P. J. deia que, així, mentre enformava i feia parells, pensava i, de fet, era cada heroi de les pel.lícules que els dissabtes veia a la televisió, que només feia un any que els reis havien duit, o les que els diumenges capvespre veia al cinema, o s’imaginava que era com aquells personatges que llegia en llibres d’aventures o en els tebeos. Qualque vegada, fins i tot, jugava a relacionar personatges i sabates, situacions i textures, aventures i colors, de manera estrambòtica, sense ordre ni concert, així com sortís, només per ganes de passar l’estona i per riure, i ell mateix se n’estranyava dels resultats i el ventall de combinacions possible…
Una d’aquestes vegades, amb un sac carregat a l’esquena, va dur una partida de sabatilles a tenyir a una botiga i va ser quan va veure na Laura, que no havia vist mai abans. I després, quan ella alçà els ulls i les mirades es creuaren, en P. J. va notar com un esgarrifament que li va recórrer tot el cos de dalt a baix, com li tremolaren les cames i una suor freda li humitejava el front…”

“MEMORIAL DE TABARKA” DE PONÇ PONS

N’Ismael, fart de tristesa de l’orfenat, fuig i s’embarca com a polissó al vaixell II Corso on coneixerà Gunhar, un mariner noble i forçut que l’adoptarà com a fill, i Enzo, un metge fracassat per culpa de l’alcoholisme, que li ensenyerà moltes coses. Junts viuran una llarga sèrie d’aventures marineres i cauran en mans dels pirates que els portaran com a esclaus a la ciutat de Tabarkan. Allà, amb l’ajut d’uns frares mercedaris, aconseguiran fugir i descobriran el sentit de la dignitat humana i la força poderosa de l’amor.