BOGERIES DE BROOKLYN

Vides que es creuen. Aquest podria ser el subtítol per a la novel•la d’Auster. Bogeries de Brooklin és una de les maneres que té la novel•la moderna, molt inspirada en el cinema ( i a la inversa) de fer versemblant la narració.Diuen i deu ser cert que el gènere narratiu té en el realisme la seva millor basa. Així com la poesia és llenguatge simbòlic, la narrativa és llenguatge realista. Les millors novel•les són certament les realistes (entre el s. XIX i el XX). La manera com Auster ens explica la vida és la conseqüència directa de l’atzar, de l’entrelligament de vides, producte d’encontres fortuïts i així es va configurant una mena de laberint. M’ha agradat molt per aquest to mínim, de mirada quotidiana en la qual sembla que no passa res i passa tot, on aparentment tracta de vides sense rumb i sense grans pretensions però que és la vida de la immensa majoria. M’ha semblat una forma prou honesta de treballar la matèria novel•lesca, amb apunts històrics, amb apunts fantàstics, i molta emotivitat, com una xarxa de relacions que tot ho lliga.

Mentre el llegia el vaig comparar amb un altre llibre que em va agradar moltíssim: El callejón de los milagros (no hi ha versió catalana…?) de l’egipci Mahfuz. Són microhistòries de la gent senzilla. Ambdós llibres volen explicar de quina estofa és feta la vida que vivim: dels gestos menuts carregats de sentit, plena de sorpreses, amb giragonses inesperades, per caminois mai trepitjats a pesar dels molts anys viscuts.

L’inici del llibre em va semblar magnífic: un home se’n va al món de la seva infantesa per morir-s’hi, però en lloc de la mort es troba amb la vida bullent: els problemes que a hom manté viu, les ganes de fer, de beure, de menjar, de cardar, són mesos d’una intensa vitalitat. De fet retroba l’amistat, retroba l’amor, retroba la protecció.. retroba o troba definitivament la llibertat. Retroba també en alguns moments la imaginació, l’Hotel de l’Existència, tota una metàfora de les il•lusions perdudes que ajuden a tirar endavant.. el llibre també és tota una desfilada dels problemes contemporanis de la societat nordamericada: violència, trencaments, desorientació, ortodòxia…

La vida continua. O sigui que mai no sabem què ens espera el futur. Crec que després d’una vida bastant fracassada, Nathan el protagonista viu pletòric els seus darrers mesos… i no sabem quants anys més…

Xec Florit